Adéu per sempre, amic Nou 2! – Hasta siempre Nou 2

banner punt2

Artículo emitido en dual: Versión en castellano en este enlace

Açò va a semblar la setmana plorona, però hui torne amb un altre article de queixa i lament per la mort (o assassinat) d’una de les altres potes televisives de la meua infantesa: Nou 2 o, com tothom (inclós jo) continua anomenant-lo, Punt 2. Divendres de vesprada m’assabentava de la trista notícia, Nou 2 desapareixia per sempre de manera immediata. Amb dos collons i a la grega.

Què Nou 2 i el Nou 24 s’anaven a fusionar era una cosa que se sabia des de fa quasi un any, però el que tothom s’esperava era una integració (o reintegració) dels programes del canal informatiu en Nou 2, no l’assassinat d’un canal cultural. De què em sona açò de carregar-se un canal cultural amb l’excusa de l’estalvi? En qualsevol cas, últimament es rumorejava que la fusió es faria finalment efectiva en setembre. Per això el que més sobta de tot, no és l’assassinat del canal que més fa per mantindre el servei públic de TVV (ja sabem el que els importa la cultura als actuals dirigents de RTVV), sinó la immediata efectivitat de la mesura: s’anuncia un divendres a migdia i a l’endemà ja no ha de quedar ni rastre del canal.

Tal i com vaig fer amb Cartoon Network en l’anterior artícle, primer hem de conèixer la història de Canal Nou 2, Punt 2, Notícies 9 o “la valenciana eixa del 2”, com vulgueu. En el primer semestre de 1997 va començar a emetre en proves Notícies 9, segon canal de Televisió Valenciana. El canal es va crear, entre d’altres coses, per a ubicar als treballadors que portaven a TVV des dels seus inicis en 1989 i, així, poder fer lloc en Canal 9 per als endollats del PP, partit que manava en la Generalitat des de 1995.

En octubre del 1997 van començar les seues emissions PUNT2regulars. Si bé en un principi el canal estava centrat en els programes informatius (d’ahi li venia el nom), ben prompte comença a incloure programació infantil, retransmissions esportives i programes i retransmissions culturals. En 1999 va passar a anomenar- se Punt 2 i va augmentar i diversificar la seua programació. Esta programació, què s’emetia cent per cent en valencià, tenia prou varietat com per considerar Punt 2 un canal generalista i prou qualitat com per definir-lo com un canal alternatiu, una versió valenciana de La 2 o el Canal 33. A més, el canal tenia una imatge corporativa que m’agradava molt, estava molt cuidada i dotava de personalitat al canal.

En la graella es podien trobar molts programes informatius, herència de la concepció inicial del canal (el Metropolità, Europa al dia, Notícies del món…) i per descomptat la programació infantil estava molt present amb el Babalà (actualment Babaclub), del que parlarem després. La programació cultural no es quedava arrere, amb programes com Colp d’ull i de la mà dels documentals de temàtiques variades, sense abusar dels tan populars documentals d’animals. Documentals de producció externa com els de la BBC o el mític Caçador de cocodrils i molts de producció valenciana dedicats, sobretot, a donar a conèixer la nostra cultura, els nostres costums i la idiosincràsia dels valencians.

En la programació esportiva cabia des de la Fòrmula 1 i les Superbikes dels primers anys de Notícies 9, al futbol de segona i segona B, passant per la pilota valenciana o el bàsquet amb els triomfs europeus del València Bàsquet i les aventures dels taronja i del Lucentum Alacant en la lliga ACB. Punt 2 programava també cicles de cinema (doblat i en VO) i música amb els programes Cap i cua i Música i punt o amb els concerts del FIB.

Tampoc mancaven els concursos, ja foren redifusions (Si l’encerte l’endevine, Moltes gràcies) o produïts expressament com el mític Ja ho tens, La pantalla de la sort o De punta a punta. S’emetien també sèries de ficció modernes, com ara La Tata o Boig per tu i sèries clàssiques, com les que s’emetien en el contenidor TelemaniaX. Gràcies a este programa contenidor, les generacions més joves vam poder descobrir clàssics de la xicoteta pantalla com ara Els invasors, La família Addams, Embruixada, Missió impossible o Els àngels de Charlie, al mateix temps que les generacions que ja les havien vistes, podien gaudir-les de nou i, a més, doblades al valencià.

I, com a bona generalista alternativa, no podien faltar els programes divulgatius que abastaven totes les temàtiques: natura (Medi Ambient), cinema (Cifesa, Sense filtre, etc) publicitat (Spotisme Il·lustrat), cooperació (Solidaris), filosofia (Atreveix-te a pensar), etc. Les audiències del canal no eren molt altes, però tenia un públic fidel i, el més important, complia una importantíssima tasca de servei públic.

El problema va ser quan en la direcció de TVV es va començar a deixar de banda el canal. Poc a poc es van reduir les produccions originals i es va començar a farcir la graella de reemissions i programes d’arxiu. Amb la creació del canal informatiu 24.9 tots els programes informatius (Metropolità, Europa al dia, etc) i molts dels programes divulgatius (com ara Medi ambient) abandonaren Punt 2 per anar a parar al nou canal. I, per si fora poc, en abril de 2009 el 24.9, després de furtar-li a Punt 2 els seus programes, li furta també les seues freqüències d’emissió analògica. Este fet no només demostrà el poc que l’importava a un “endollat” del PP vingut de Madrid la cultura i el valencià, sinó que, a més, va pegar un colp quasi mortal a l’audiència del canal, ja que, a falta d’un any per l’apagada analògica, encara era molta la gent que no estava preparada per la TDT i que, per tant, ja no podien seguir el canal.

En setembre de 2010 TVV canvià per complet la seua imatge corporativa i, amb ella, el nom dels seus canals secundaris, que passen a anomenar-se Canal Nou 2 i Canal Nou 24, tot i que en la pràctica els noms queden reduïts a Nou 2 i Nou 24. Este canvi d’imatge no suposa un impuls per al vell Punt 2, sinó tot el contrari, ja que comporta més redifusions i més programes d’arxiu i redueix la programació nova a un percentatge ínfim que, en estos últims mesos, es reduïa quasi exclusivament a les cada vegada més escasses retransmissions esportives.

Finalment, divendres, el nou contracte-programa de RTVV va dictar la sentència de mort a Nou 2. A migdia es coneixia l’aprovació del contracte-programa, a mitja vesprada que comportava la mort de Nou 2, i a les dotze de la nit, esta mort es feia efectiva. L’últim que s’ha pogut vore a Nou 2 ha segut una entrevista amb Faemino y Cansado que, sense pretendre-ho, han certificat l’absurdesa de la gestió de TVV en estos últims anys amb la seua presència. Tot seguit, s’han emés dos minuts i mig d’imatges aèries dels paisatges de la comarca del Comtat per ajustar l’emissió amb l’inici de la ronda informativa de les dotze del Nou 24, que ha prés el relleu de Nou 2, amb logo i ticker informatiu inclosos.

Però si estic ací parlant de l’assassinat de Nou 2 no és per tots els programes que he esmentat, que s’ho mereixerien sense cap de dubte, però hauria de ser en una tribuna més adient que no esta, perquè ací venim a parlar d’anime, i Nou 2 n’ha emés de molt variat. No entrarem a parlar dels que s’han emés a Canal 9, que també en son molts, sinò que ens quedarem amb el nostre amic Punt 2, i tampoc els nomenaré cronològicament perquè el meu cervell no aplega a tant.

Tot i que no siga anime, he de començar parlant de Les Tortugues Ninja, eixa sèrie que marcà la infantesa de tota una generació i que va ser la primera sèrie d’animació emesa per Canal 9 en 1989 i també una de les primeres en estrenar la programació infantil de Notícies 9 en 1998 junt amb Els guardians de la galàxia, una altra serie nordamericana però amb l’animació produïda per la TMS nipona.

Però per Punt 2 han passat animes de totes les classes, la gran majoria d’ells dins del contenidor infantil Babalà. Per descomptat un dels reis del canal ha segut l’incombustible Doraemon, que ha pogut comptar amb la companyia dels seus “cosins” Kiteretsu i Hattori, el ninja. Tampoc va faltar la megaestrela de les autonòmiques de principis de segle, Shin-chan, tot i que Televisió Valenciana va ser de les últimes en estrenar la sèrie i la primera en cedir a les pressions dels lobbys idiotitzadors que veien en Shinosuke un perill per a la integritat dels xiquets, però que no tenen cap problema amb programes molt més contaminants i perniciosos per als infants com Sálvame i companyia.

Per la pantalla de Punt 2 han passat magical girls de totes les classes: Minky Momo, La màgica Doremi, Corrector Yui o la sempre genial Sakura, la caçadora de cartes. Hem tingut, com no podia ser d’altra manera, les clàssiques i populars coproduccions euronipones com ara Montana, Vicky el víking, L’abella Maia o la “tres parisien” Reporter Blues.

Recentment s’hi han emés sèries eighties com Mr Ajikko, el rei del sushi, o la sorpresivísima (pel fet que, amb tanta antiguitat fora estrena absoluta en Espanya) Iga no Kabamaru; i s’han emés series prou més recents com School rumble, La llei de Ueki o Blue dragon. Punt 2/Nou 2 ha emés sèries que han passat per totes les autonòmiques com Kochikame, Rantaro, el ninja o Coses de grillats i sèries “exclusives” en obert com Idaten jump, Hanamaru (per a mi la millor sèrie infantil de la història) o la saga Rocket Kidz.

Dins del Babalà també s’ha emés la genial Croket, Vòltron, Nono- chan, Mushiking, Hamtaro, Pokémon, Slam Dunk, Yawara (Cinturó negre), la seqüela de Musculman, Detectiu Conan o Rockman.exe i segur que me’n deixe alguna. Però fora del Babalà (recordem que és un contenidor infantil) s’han emés també altres animes, alguns d’ells dins de contenidors juvenils amb poc de recorregut i que acabaren emetent-se dins del Babalà, com és el cas de One piece o Els dotze regnes.

Però en Punt 2 es va provar també amb una franja d’animació més adulta els dissabtes a la nit, on s’emeteren DNA2, Paranoia Agent i Get Backers. Esta última també s’ha emés entre setmana en tira diària a última hora de la vesprada, al igual que Lupin III o Heat guy J, que s’estava emetent fins la setmana passada i era l’únic anime que quedava a la graella després que, des de fa uns pocs mesos, en TVV hagen eliminat tota la programació infantil externa i el Babaclub s’haja reduït soles a la continuïtat i sèries i programes infantils (d’imatge real i d’animació) produïts o coproduïts per TVV.

Però clar, este tancament no s’ha fet perquè si, s’ha fet perquè en RTVV no hi ha diners. I no hi ha diners perquè el (des)govern de la Generalitat Valenciana ha usat TVV per pagar tots els seus capricis. No només per la quantitat de gent clavada a dit per substituir els treballadors que havien aprovat una oposició i als quals arraconaven, sinó que també per usar TVV per a pagar favors als amics. Vos sona “Gurtel”? Doncs eixa gentola va guanyar molts diners amb la visita del Papa a València, sabeu d’on eixien eixos diners? Eixien de Televisió Valenciana.

S’han contractat multitud de programes a productores de fora i “professionals” afins al PP a preu d’or. Els directius (cada vegada més i tots afins al poder) estaven cobrant sous exorbitats. Milions d’euros malbaratats absurdament pagant (a un preu superior al de mercat) pels drets de retransmissió de la F1 i el futbol de Primera divisió i ara tanquen Nou 2 perquè així estalvien soles 2,7 milions d’euros? Per favor…

Ací el que passa és el de sempre. Després de tirar a gran part de la plantilla que no era “de los nuestros” i deixar a quasi tots els directius, com que no queden tècnics, es subcontractarà tot a una empresa “amiga” que cobrarà més del que costaria fer eixos programes amb personal de la casa i pagarà menys als seus treballadors que, per descomptat tindran menys experiència. I açò no m’ho invente, que és exactament el que ha passat fa poc més de mig any a Telemadrid.

Espere no haver d’escriure un altre d’estos articles ploramiques en molt de temps, però defendre l’otakisme i la cultura és una cosa que paga la pena, no creieu? Només espere que els “nous” Canal 9 i Nou 24 siguen realment una televisió que es puga vore sense haver-se de tapar el nas ni enyorar temps millors i que ens porten bona cosa d’anime. Per desgràcia, no crec que siga així. Espere equivocar-me, de tot cor.

Deja un comentario